Actualitat

Declaración Institucional instando al Gobierno a flexibilizar las exigencias en materia económica impuestas a las entidades locales.28 maig 2020



La pandèmia provocada pel covid-19 està generant una profunda crisi sanitària, social i econòmica. El més dolorós d'aquesta pandèmia són les 25.613 persones mortes en tot el país per culpa d'aquest virus, d'elles 1.279 en la Comunitat Valenciana (a data de 5 de maig) però, a més d'aquesta tragèdia, el país i la Comunitat s'enfronta a una greu crisi social i econòmica la gravetat de la qual ja s'observa en les dramàtiques xifres de desocupació que registra el nostre país i en les previsions que realitzen tant els organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional com el propi Govern Central que preveu una caiguda del PIB del 9,2% enguany i un ascens de la taxa de l'atur al 19%

En la nostra Comunitat, l'atur registrat va pujar a l'abril en 38.115 persones, un 9'49% més que al març, situant-se la xifra total d'aturats en 439.942 persones.

La reconstrucció social i econòmica de la nostra Comunitat ha de tindre com a actor prioritari als 542 municipis valencians ja que són les administracions més pròximes al ciutadà i, per tant, han de poder comptar amb tots els recursos econòmics que estiguen al seu abast per a dissenyar i implementar totes les polítiques públiques necessàries per a donar resposta a les necessitats dels seus veïns, garantint els serveis públics fonamentals, actuant en tots els fronts necessaris i complementant les mesures adoptades per altres administracions públiques per a ampliar l'abast de resposta.

La Constitució Espanyola garanteix l'autonomia dels municipis. En el seu article 140 es recull que “els municipis gaudiran de personalitat jurídica plena”. Així mateix, l'article 142 assenyala que “les Hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l'acompliment de les funcions que la llei atribueix a les Corporacions respectives i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de participació en els de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.”

Gràcies a l'esforç dels seus veïns, de la seua capacitat de treball i contribució a les arques públiques molts municipis han generat superàvit pressupostari i estalvis depositats en entitats bancàries. La Federació Espanyola de Municipi i Províncies afirma que les Entitats Locals van tancar 2019 amb un superàvit de 3.839 milions d'euros i l'Informe 33/19 de la *Airef xifra els estalvis en depòsits bancaris de les Entitats Locals per damunt dels 27.000 M€ a tancament de 2018

Aquests fons ara són vitals per a pal·liar els efectes negatius tant socials com econòmics que està generant aquesta pandèmia. No obstant això, el Govern Central, sobre la base del Reial decret 11/2020 de 31 de març, únicament ha permés als Ajuntaments destinar el 20% del saldo positiu definit en la lletra c) de l'apartat 2 de la disposició addicional sisena de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera a pal·liar els efectes provocats per aquesta pandèmia

L'exigència de la Unió Europea de garantir l'estabilitat pressupostària que va portar a reformar l'article 135 de la Constitució Espanyola prioritzant el pagament del deute, i la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera que li va seguir i van consagrar els principis constitucionals d'estabilitat financera a través d'una sèrie de normes fiscals que han de respectar les administracions públiques espanyols amb el pretés objectiu de sanejar les seues finances, provoquen que les tres regles fiscals d'or siguen: la no superació d'un màxim de dèficit públic, la no superació d'un màxim de deute, i el respecte a la “Regla de Despesa”.

Aquesta última “Regla” és un dels elements més perversos de la Llei en fixar que cap administració puga incrementar la seua despesa pública més del creixement estimat del Producte Interior Brut (PIB) encara que que s'haja complit l'objectiu de dèficit. A més, es tracta d'una regla de caràcter universal i independent de la situació financera de cada institució.

Per exemple, si el PIB a nivell estatal està previst que siga del 2%, l'increment de la despesa computable en l'Estat, una Comunitat Autònoma o un Ajuntament respecte a a l'exercici anterior no pot superar el 2%. Això produeix situacions perverses ja que lliga de peus i mans a les administracions i limita la capaciteu d'implementar polítiques socials *ymedioambientales, així, en ajuntaments amb superàvit, es veu constreta la capacitat de despesa i de fer inversions socials i mediambientals necessàries per a a la ciutadania.

A això s'uneix que l'actual disseny de finançament local està ofegant als ajuntaments i impedint millores en el benestar de la ciutadania, són els ens locals els responsables de bona part de la política social i de serveis, i als quals se'ls ha exigit un major esforç de contenció fiscal el que ha afectat les polítiques socials bàsiques.

L'actual situació de crisi sanitària requereix d'accions més directes i peremptòries dels municipis, on les limitacions econòmiques que imposa la regla de despesa poden ser una barrera a l'hora de reactivar les economies locals una vegada superada la pandèmia del covid-19, on us municipis requeriran dels superàvits i romanents líquids de tresoreria per a poder injectar fluïdesa i consistència a les afeblides economies de proximitat que s'han vist afectades per aquest dilatat temps de confinament.

Davant aquesta situació, urgeix exigir al Govern de l'Estat que per una costat negocie amb l'omissió Europea nous objectius de dèficit, i per un altre, adopte les mesures oportunes per a flexibilitzar la regla de despesa amb la finalitat que els ajuntaments amb superàvit puguen gastar més enllà del que creixerà l'economia a mitjà termini i per a modificar la norma que fixa el sostre de despesa, límit que marca el Ministeri d'Hisenda per a a dissenyar els pressupostos municipals, de manera que es fixe sobre les necessitats futures dels ajuntaments i no sobre el pressupostat en l'exercici anterior.

Per tot això és necessari que s'impulse l'adopció d'una sèrie de línies estratègiques que tinguen com a finalitat combatre la legislació sobre les referides restriccions pressupostàries, de manera que les diferents administracions públiques puguen posar en marxa les iniciatives necessàries per a millorar el benestar dels ciutadans i les ciutadanes del nostre país i per a aquesta fi les corporacions locals suposen una capacitat potencial d'acció conjunta molt interessant per a combatre les polítiques de retallada i impulsar el necessari objectiu de modificació del marc legal que les faça possible.

Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Teulada proposa l'adopció dels següents acords:

PRIMER. L'Ajuntament de Teulada mostra la seua disconformitat amb les polítiques d'austeritat de la Unió Europea i contingudes bàsicament en les regles fiscals de no superació d'un màxim de dèficit públic, no superació d'un màxim de deute i el respecte a la Regla de Despesa, amb la finalitat d'eliminar els límits imposats a la implementació de polítiques socials i mediambientals dins del marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS 2030) necessaris per als ciutadans en una situació de crisi sanitària, econòmica i laboral com l'actual.

SEGON. Exigir al Govern de l'Estat que, durant l'exercici 2020, adopte les mesures oportunes per a eliminar la regla de despesa amb la finalitat que els ajuntaments amb superàvit de tresoreria i amb un nivell de deute baixe, puguen gastar-lo en inversions i *incluo despesa corrent a través del pressupost ordinari, possibilitant que les entitats locals puguen invertir tot allò que consideren dels seus estalvis a polítiques de proximitat per a pal·liar la crisi sanitària, sociolaboral i econòmica provocada pel coronavirus (covid-19).

TERCER. Igualment, exigir al Govern que adopte les mesures oportunes per a facilitar que es puguen aprovar Ofertes Públiques d'Ocupació en funció de la realitat financera de les corporacions locals i no vinculades a la taxa de reposició, eliminant aquesta taxa de reposició, amb la possibilitat de crear noves places que permeten millorar els serveis municipals i consolidar l'ocupació.

QUART. Sol·licitar al Govern de la Nació que inste a les Institucions Europees que la nova programació de Fons i Iniciatives Europees 2021-2027 es reorienten i adapten a la reconstrucció de les economies locals amb la creació de fons específics els destinataris dels quals siguen les Entitats Locals. Per a la gestió d'aquests Fons i Iniciatives Europees hauran d'habilitar-se els procediments necessaris perquè les Entitats Locals puguen disposar dels recursos amb la màxima immediatesa. Així mateix, sol·licitar la pròrroga de terminis d'execució dels projectes europeus en curs afectats per aquesta crisi i permetre la seua reorientació, en el cas que siga possible i justificable, feia mesures per a pal·liar els efectes del covid-19.

CINQUÉ. Instar al Govern de l'Estat a establir un Fons de finançament Municipal directe igual que ha establit la Generalitat Valenciana, amb una distribució equitativa amb criteris objectius.

SISÉ. Instar al Consell de la Generalitat Valenciana a habilitar fons de liquiditat extraordinaris destinats a les Entitats Locals per a mitigar aquesta crisi. Així mateix, li insten a dirigir-se al Govern de la Nació perquè habilite aquests fons.

SETÉ: Instar al Govern de l'Estat que negocie amb la Comissió Europea nous objectius de dèficit, de manera que la seua reducció s'acomode a uns majors terminis temporals i s'aconseguisca mitjançant el foment de l'activitat econòmica i l'increment d'ingressos i no mitjançant la retallada de despesa necessària, donada la situació sociolaboral i de crisi sanitària que es travessa.

HUITÉ: Instar al Govern de l'Estat que en cas de no tindre un acord amb la Comissió europea es plantege una reforma interna en l'estat espanyol que passaria per aplicar normes de redistribució del deute en funció del deute acumulat per cada administració pública, diferenciant entre estat, autonomies, diputacions i ajuntaments.

NOVÉ: Comunicar el present acord a la *ciutadanía del municipi a través de la web municipal, a las Corts Valencianes i als seus Grups Parlamentaris, al Govern de l'Estat i a la Mesa del Congrés dels Diputats i del Senat i als seus respectius Grups Parlamentaris.