En l’actualitat i davant la situació d’emergència internacional a causa de la Covid 19 s’ha demostrat més si cap la imperiosa necessitat de comptar amb un sistema de salut pública amb les millors garanties possibles per refermar el dret a la sanitat universal en qualsevol circumstància. Els aplaudiments a les treballadores i treballadors del sector sanitari que segueixen fent front a la situació no han de quedar en una mostra esporàdica de suport i s’han de refermar en mesures polítiques que reforcen les seues condicions de treball i que en última instància garanteixen el servei a la ciutadania.
Esta crisi sanitària d’enormes magnituds ha tornat a demostrar que és la sanitat pública la que en primera i última instància garanteix la pràctica totalitat del pes del dret a la sanitat de la ciutadania en qualsevol circumstància. Esta crisi ha visualitzat com les retallades i privatitzacions en el sector sanitari poden provocar efectes devastadors davant de situacions d’especial risc. Esta crisi ha demostrat que els serveis públics i la força de les institucions que els sustenten són a l’hora de la veritat la major garantia dels drets de la ciutadania.
L’article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans garanteix a tota persona el dret a la sanitat, tal com reconeixen també la Carta Social Europea i la Constitució espanyola. No obstant això els marcs de gran consens jurídics han d’actualitzar-se per blindar els recursos i els drets que se’n deriven de la sanitat pública. Més bé al contrari en l’última dècada hem vist la modificació de cartes magnes com la Constitució Espanyola per modificar articles com el 135 que han legitimitat un descens de recursos en la sanitat pública i altres serveis públics com l’educació en benefici d’un auge privatitzador de serveis que com s’ha vis estes setmanes posa en perill vides i drets fonamentals.
Tot això contribuiria a donar ple sentit a elements tan importants com la definició de l’article 1.1 de la Constitució, que qualifica l’Estat espanyol com “social”; i que com a tal és exhortat en l’article 9.2 a ordenar als poders públics a aplicar les mesures perquè la llibertat i la igualtat siguen reals i efectives. L’Estat social és, aleshores, un compromís específic en la lluita pels valors de l’ordenament que obliga a tots els poders locals, autonòmics o de l’Estat central. En l’actual crisi, la salvaguarda de la salut com un factor essencial d’igualtat és una necessitat que permet a la ciutadania recuperar l’esperança, la confiança i afavorir la cohesió social.
Por tots aquests motius, proposem al plenari de l’ajuntament de Teulada que adopte els següents acords: